Autoreflexió sobre el procés d'aprenentatge (comparació de mapes conceptuals)

He realitzat l'activitat 1.3. amb l'Ester  Palà Navarro (aula 2), i  pel que fa a la reflexió que hem fet en relació a la comparació dels dos mapes conceptuals (l'inicial i el final) i el nostre procés d'aprenentatge, totes dues coincidim en què el nostre aprenentatge ha estat significatiu i ens ha permès fer un canvi conceptual, en altres termes, hem modificat els nosaltres esquemes mentals previs sobre els conceptes Tecnologia, Ciència i Societat i les seves relacions.

Aquest canvi queda clarament reflectit en la comparació dels nostres mapes conceptuals. Tal i com es pot veure en aquest últim mapa, la xarxa és molt més àmplia (major nombre de nodes) ja que a part dels conceptes bàsics que estructuren aquesta xarxa (Ciència, Tecnologia i Societat) també n’hi hem integrat d’altres que matisen i fan més complexes les relacions entre aquests tres conceptes, així com també hem incrustat alguns exemples.

D’altra banda, les relacions entre nodes i proposicions són nombroses i sovint les fletxes són bidireccionals, de manera que expressen relacions  directes i indirectes, així com també de jerarquia, causalitat, subordinació, etc. Per exemple, en el mapa podem veure com s’estableix una relació de subordinació entre els conceptes de Tecnologia i Tecnologia educativa. Per tant, tal i com podem veure, no tots els conceptes estan en un  mateix pla. A més, la ràtio entre el nombre d’enllaços i el nombre de nodes és major en l’últim mapa, queda patent doncs que hi ha hagut un enriquiment dels nostres models conceptuals.

D’altra banda, cal destacar també que en el segon mapa, hem utilitzat moltes parelles de conceptes, entre els quals existeix una interdependència i hi hem establert enllaços, com per exemple: Perspectiva interactiva i Teixit sense costures, Determinisme social i Determinisme tecnològic, etc. Mirant els mapes inicials veiem que els conceptes estaven més aïllats, no vam utilitzar parelles de conceptes.

Pel que fa al nombre de nodes sense sortida, en els nostres primers mapes la majoria de conceptes s’unien per una única relació amb d’altres conceptes, o per dues (però força simples), de manera que podem dir no en sortien d’ells nombrosos enllaços, en canvi, en l’últim mapa la majoria de conceptes, especialment els nodes centrals (els conceptes nucli d’aquest mapa) es relacionen amb molts conceptes així com també reben nombrosos enllaços d’altres nodes. Hem intentat que tots els conceptes que apareixen en el mapa s’hi relacionin, ja que en definitiva ens han servit per explicar les relacions existents entre els nodes principals i per això pensem que es dóna aquesta centralitat, perquè indirectament o directament tots els altres conceptes s’hi relacionen. Així doncs, el nombre de nodes sense sortida és mínim, tot i que cal dir que podria haver estat inferior, però hem fet un esforç per què el mapa fos llegible i sintètic, de manera que hem representat les relacions més imprescindibles entre els nodes, economitzant els enllaços, i evitant el màxim utilitzar fletxes que creuessin tot el mapa, en un intent d’afavorir la claredat d’aquest. Pensem que hem utilitzat prou enllaços per a discriminar diferències significatives de manera que el mapa quedés equilibrat.

També cal dir, que en l’últim mapa, donada la complexitat de la xarxa i per afavorir la seva llegibilitat i claredat, hem utilitat diferents colors en les fletxes per marcar d’una banda les relacions entre Ciència i Tecnologia, de l’altre les relacions entre Tecnologia i Societat, i de l’altre les relacions entre Societat i Ciència. Alhora, hem marcat aquests tres conceptes centrals en un color blau, en negreta i en una mida més gran, i d’altres conceptes importants en un altre tonalitat de blau, com ara: Educació, Sociologia de la ciència, Psicologia de la ciència, Tecnologia educativa... i la resta de conceptes menys destacats en blanc. Hem utilitzat una degradació de color segons la jerarquia dels conceptes. També hem utilitzat la negreta en d’altres conceptes, hem variat el gruix de la fletxa, les ombres, etc. per ressaltar alguns conceptes o marcar relacions entre aquests que volíem destacar.

Per anar acabant, podríem dir que l’única semblança entre els dos mapes són els seus nodes centrals, però les relacions establertes entre aquests són molt més riques, extenses, detallades i profundes en l’últim mapa que hem construït plegades. En aquest procés d’aprenentatge hi ha hagut una ampliació i reorganització de conceptes perquè no ens hem limitat a dir quin tipus de relacions s’establien entre els principals conceptes, sinó que els hem incrementat i conseqüentment s’ha hagut de reorganitzar donant-li una estructura coherent. Les dues hem adquirit un canvi d’actitud al llarg de les diverses activitats perquè ens hem nodrit de nous coneixements i juntes hem construït un nou mapa partint de l’experiència anterior. Tal i com diu el mòdul: “L’ús de mapes conceptuals pressuposa que els canvis en l’estructura cognitiva poden valorar-se mitjançant mapes conceptuals o altres tècniques estructurals del coneixement (Jonassen, Beissner i Yacci, 1993) i que els canvis en l’estructura cognitiva són valoracions vàlides del canvi conceptual”.

Per tot l’exposat en aquest informe, queda palès que s’ha experimentat un canvi conceptual en nosaltres seguint el model constructivista i a través d’un aprenentatge significatiu.

Síntesi del debat, autoavaluació i avaluació de les millors participacions

Aportació de noves idees

Una idea que m’ha sorprès, és el fet que la tecnologia ens defineix com a humans en tant que fa possible: la comunicació, el diàleg, la interacció, la transmissió de cultura i coneixement, i la creativitat. Potser no m’havia plantejat fins ara el factor humanitzant de la tecnologia, en la mesura que a través d’aquesta podem compartir informació, saber i cultura, tal i com s’ha plantejat des del bàndol tecnodeterminista. Aquesta idea  doncs, ha contrastat amb la que tenia prèviament preconcebuda (més pròpia del bàndol sociodeterminista, malgrat no sigui el meu bàndol) sobre la deshumanització que genera la tecnologia fruit del tracte més impersonal entre persones, degut a la intervenció de les innovacions tecnològiques en les relacions humanes. Tanmateix, ara puc concloure que tot depèn de l’ús que se’n faci, la tecnologia pot tenir uns efectes o uns altres, però que si se’n fa un bon ús, pot ser un mitjà a través del qual ens faci créixer com a societat ja que és un vehicle que ens permet compartir i interelacionar-nos més enllà del nostre entorn proper, quelcom indispensable per a obrir-nos al canvi i afavorir el progrés i la millora social. 

Autoavaluació de les meves intervencions

Des del meu punt de vista personal, considero que les meves intervencions al debat han estat correctes, tenint en compte els requisits que havia de complir una participació en aquest. Penso que m’he cenyit a l’estructura del missatge d’intervenció que era requerida per a fer una argumentació o contraargumentació: he assenyalat la meva tesis a defensar, he exposat clarament els arguments que la reafirmaven i per últim he fet una conclusió final. Alhora també m’he cenyit als criteris de format al presentar les meves intervencions (color/subratllats i negreta).

Pel que fa a la claredat expositiva, he intentat exposar els meus arguments de la forma més clara i estructurada possible,  i alhora he intentat que fossin arguments sòlids i de pes,  tot i que potser en alguns moments anaven en contra de la meva forma de pensar, he intentat defensant-los sempre amb un fonament, recolzant-me o en alguna cita d’algun autor o bé en algun estudi senyalat. Així doncs, he fet un treball d’aprofundiment en el tema, basant-me en els materials proposats des de la consultoria i en d’altres trobats a la xarxa.

Alhora, no he fet aportacions inconnexes a la resta d’intervencions, he intentat interaccionar de forma coherent amb la  resta del grup, proporcionant contraarguments al bàndol contrari o defensant les tesis de companys del meu bàndol. Així doncs, considero que les meves aportacions han estat d’importància dins del grup de discussió, malgrat que potser no he llençat nous temes a debatre.

En quan al nombre d’aportacions, he fet tres més a part d’aquesta última, i han estat repartides en el temps, així com també en dues carpetes diferents. 

Avaluació de les millors participacions

He trobat molt interessants les aportacions de la Laura Jovaní Lluvia, ja que utilitza exemples per sustentar i clarificar els seus arguments, i els exposa d’una manera convincent, tenen solidesa i justifiquen molt bé la seva tesi. Així com també,  no es tracta d’intervencions aïllades,sinó que interacciona molt bé amb el grup de discussió ja que a part d’exposar la seva postura, també contrargumenta molt bé als companys de l’altre bàndol.

D’altra banda, també destaco la participació de Joan Puigserver Barceló perquè expressa molt bé els seus arguments, la seva exposició és clara i estructurada , i els seus arguments força convincents i estan fonamentats en referències (material proposat i cites d’altres autors). .