He realitzat l'activitat 1.3. amb l'Ester Palà Navarro (aula 2), i pel que fa a la reflexió que hem fet en relació a la comparació dels dos mapes conceptuals (l'inicial i el final) i el nostre procés d'aprenentatge, totes dues coincidim
en què el nostre aprenentatge ha estat significatiu i ens ha permès fer un
canvi conceptual, en altres termes, hem modificat els nosaltres esquemes
mentals previs sobre els conceptes Tecnologia, Ciència i Societat
i les seves relacions.
Aquest canvi queda
clarament reflectit en la comparació dels nostres mapes conceptuals. Tal i com
es pot veure en aquest últim mapa, la xarxa és molt més àmplia (major nombre de
nodes) ja que a part dels conceptes bàsics que estructuren aquesta xarxa (Ciència, Tecnologia i Societat) també n’hi hem integrat
d’altres que matisen i fan més complexes les relacions entre aquests tres
conceptes, així com també hem incrustat alguns exemples.
D’altra banda, les
relacions entre nodes i proposicions són nombroses i sovint les fletxes són
bidireccionals, de manera que expressen relacions directes i indirectes, així com també de
jerarquia, causalitat, subordinació, etc. Per exemple, en el mapa podem veure
com s’estableix una relació de subordinació entre els conceptes de Tecnologia
i Tecnologia educativa. Per tant, tal i com podem veure, no tots els
conceptes estan en un mateix pla. A més,
la ràtio entre el nombre d’enllaços i el nombre de nodes és major en l’últim
mapa, queda patent doncs que hi ha hagut un enriquiment dels nostres models
conceptuals.
D’altra banda, cal
destacar també que en el segon mapa, hem utilitzat moltes parelles de
conceptes, entre els quals existeix una interdependència i hi hem establert
enllaços, com per exemple: Perspectiva interactiva i Teixit sense
costures, Determinisme social i Determinisme tecnològic, etc.
Mirant els mapes inicials veiem que els conceptes estaven més aïllats, no vam
utilitzar parelles de conceptes.
Pel que fa al nombre
de nodes sense sortida, en els nostres primers mapes la majoria de conceptes
s’unien per una única relació amb d’altres conceptes, o per dues (però força
simples), de manera que podem dir no en sortien d’ells nombrosos enllaços, en
canvi, en l’últim mapa la majoria de conceptes, especialment els nodes centrals
(els conceptes nucli d’aquest mapa) es relacionen amb molts conceptes així com
també reben nombrosos enllaços d’altres nodes. Hem intentat que tots els
conceptes que apareixen en el mapa s’hi relacionin, ja que en definitiva ens
han servit per explicar les relacions existents entre els nodes principals i
per això pensem que es dóna aquesta centralitat, perquè indirectament o
directament tots els altres conceptes s’hi relacionen. Així doncs, el nombre de
nodes sense sortida és mínim, tot i que cal dir que podria haver estat
inferior, però hem fet un esforç per què el mapa fos llegible i sintètic, de
manera que hem representat les relacions més imprescindibles entre els nodes,
economitzant els enllaços, i evitant el màxim utilitzar fletxes que creuessin
tot el mapa, en un intent d’afavorir la claredat d’aquest. Pensem que hem
utilitzat prou enllaços per a discriminar diferències significatives de manera
que el mapa quedés equilibrat.
També cal dir, que
en l’últim mapa, donada la complexitat de la xarxa i per afavorir la seva
llegibilitat i claredat, hem utilitat diferents colors en les fletxes per
marcar d’una banda les relacions entre Ciència i Tecnologia, de
l’altre les relacions entre Tecnologia i Societat, i de l’altre
les relacions entre Societat i Ciència. Alhora, hem marcat
aquests tres conceptes centrals en un color blau, en negreta i en una mida més
gran, i d’altres conceptes importants en un altre tonalitat de blau, com ara: Educació,
Sociologia de la ciència, Psicologia de la ciència, Tecnologia educativa...
i la resta de conceptes menys destacats en blanc. Hem utilitzat una degradació
de color segons la jerarquia dels conceptes. També hem utilitzat la negreta en
d’altres conceptes, hem variat el gruix de la fletxa, les ombres, etc. per
ressaltar alguns conceptes o marcar relacions entre aquests que volíem
destacar.
Per anar acabant,
podríem dir que l’única semblança entre els dos mapes són els seus nodes
centrals, però les relacions establertes entre aquests són molt més riques,
extenses, detallades i profundes en l’últim mapa que hem construït plegades. En
aquest procés d’aprenentatge hi ha hagut una ampliació i reorganització de
conceptes perquè no ens hem limitat a dir quin tipus de relacions s’establien
entre els principals conceptes, sinó que els hem incrementat i conseqüentment
s’ha hagut de reorganitzar donant-li una estructura coherent. Les dues hem adquirit
un canvi d’actitud al llarg de les diverses activitats perquè ens hem nodrit de
nous coneixements i juntes hem construït un nou mapa partint de l’experiència
anterior. Tal i com diu el mòdul: “L’ús
de mapes conceptuals pressuposa que els canvis en l’estructura cognitiva poden
valorar-se mitjançant mapes conceptuals o altres tècniques estructurals del
coneixement (Jonassen, Beissner i Yacci, 1993) i que els canvis en l’estructura
cognitiva són valoracions vàlides del canvi conceptual”.
Per tot l’exposat en
aquest informe, queda palès que s’ha experimentat un canvi conceptual en
nosaltres seguint el model constructivista i a través d’un aprenentatge
significatiu.