b) DISSENY DE
L’ACTIVITAT
a. Títol de l’activitat
Què hem après de les serps?
b. Descripció dels agents personals
- Aprenents: els aprenents seran 16 alumnes
de P5B.
- Mediador: la mediadora serà una de
nosaltres dues (l’Ester) que està substituint un terç de jornada a la
tutora del grup, mentre aquesta realitza les funcions de cap d’estudis.
- Tecnologia mediadora: cada alumne disposarà d’un
ordinador en el qual ja hi tindrà instal·lat el programari JClic.
c. Descripció en una sola frase del
problema de partença, ja en termes tecnològics
- Descripció del problema: els alumnes tenen un conflicte
cognitiu entre les seves idees prèvies sobre les serps i els nous
continguts que han anat apareixent en les activitats anteriors.
- Finalitat de l’activitat:
solventar aquest “problema” estructurant aquesta nova informació, de
manera que comporti una modificació o reordenació dels esquemes mentals
previs dels infants (un procés de modelació, de canvi de models).
Pel que fa als trets característics del problema podem identificar-ne
els següents, tal i com ho distingeix Jonassen (1997):
- Estructuració: activitat d’estructuració dels
continguts apresos. Està doncs ben estructurat.
- Complexitat: totes les sessions estan ben
estructurades i ordenades, és a dir, es parteix del què saben els
alumnes, s’introdueixen nous continguts, s’estructuren i finalment
s’apliquen, seguint dos les quatre fases de tot procés d’aprenentatage,
de manera que en aquest procés els continguts van de més generals a més
específics i de més simples a més complexes. L’activitat que
presentem forma part de la fase tres, d’estructuració de continguts.
- Especificitat de camp: la resolució del problema
s’emmarca dins de l’àrea del medi natural (descoberta de l’entorn), tot i
que també es dóna importància al llenguatge escrit, oral i a les noves
tecnologies. És un problema situat.
d. Manera com es planteja el problema
als aprenents per tal que els sigui significatiu
A la classe de P5B hem estat treballant el model ésser
viu en les sessions de medi natural, així doncs, hem treballat el patró que
defineix qualsevol ésser viu, i que són les principals funcions que tots els
éssers vius tenen en comú: nodrir-se, relacionar-se (amb l’entorn) i
reproduir-se. De manera que en algunes sessions hem investigat si les diferents
plantes i animalons que trobàvem al quadern i al pati seguien el model d’ésser
viu: Com sabem que es tracta d’éssers vius? S’alimenten? Com? Es reprodueixen?
Com es relacionen amb el medi?
Així doncs, per acabar d’estructurar tota aquesta
informació, vam plantejar als alumnes que fessin una llista d’éssers vius per
tal d’escollir-ne un entre tots, amb l’objectiu de realitzar un miniprojecte
grupal. Així va ser com van sortir les serps. Així doncs, el problema que se’ls
presentava era fer un treball d’investigació sobre les serps (fent-se les
preguntes necessàries relacionades amb el model d’ésser viu que estàvem
treballant), per tant, havien de conèixer com eren, si s’alimentaven i com
s’alimentaven, com es reproduïen, com interaccionaven amb el medi. Tot aquest
procés, es va dur a terme mitjançant un conjunt d’activitats en les quals els
infants van portar informació de casa, van visualitzar vídeos sobre les serps,
inclús aprofitaran una visita a la granja (Granja Can Mujal –Navàs) per fer una
observació d’aquestes: del seu medi (simulació de medi), de com es mouen, com
mengen, etc. Així doncs, per acabar tot aquest procés d’aprenentatge, plantegem
fer una activitat mitjançant l’ús de les TIC i a partir d’un programa educatiu
anomenat JClic (el qual podem dissenyar diferents activitats en funció dels
nostres objectius i continguts a treballar), per tal d’estructurar tota aquesta
informació.
A l’aula doncs, fruit d’aquest intens treball
d’investigació i experimentació guiat per la mestra , s’ha creat un racó on
s’han exposat el recull de materials aportat pels alumnes: fotografies, contes,
els dibuixos que havien fet prèviament, murals, etc.
e. Context de l’activitat
Com ja hem dit, aquesta activitat es durà a terme en
el context de l’educació formal amb tot el grup-classe de P5. La majoria de
sessions es desenvoluparan a l’aula habitual, però pel JClic ens desplaçarem a
l’aula d’informàtica on els infants disposaran d’un ordinador per cadascú.
El context d’aprenentage que s’ha dissenyat és el
context científic en la mesura que en les activitats es fomenta la creació de
preguntes d’interès científic (com es mou una serp si no té potes?) per
tal d’afavorir el procés de modelització (canvi de models). De manera que
amb les activitats prèvies al JClic s’ha intentat trobar una explicació a
aquestes preguntes i fer diferents hipòtesis (que passaria si...? com expliques
que....?). D’altra banda, també es fomenta la manipulació de materials i les
interaccions entre el grup-classe utilitzant diferents llenguatges (oral,
visual, escrit, dibuix, etc.).
f. Característiques cognitives,
emocionals, actitudinals, físiques més importants dels
aprenents
L’Ester a dia d’avui només ha estat quatre dies amb
els alumnes de P5 i conseqüentment no coneix a fons les seves característiques.
En general, es pot dir que és un grup molt enèrgic, mogut i participatiu. Tot i
que no hi ha cap alumne que presenti necessitats educatives especials, trobem
una diferència important de nivells, ja que per exemple amb un alumne encara es
treballa la consciència sil·làbica mentre d’altres ja van més avançats.
g. Competències específiques que
l’aprenent ha d’assolir o demostrar
Donat que estem parlant del segon cicle d’educació
infantil o parvulari, encara hem de parlar de capacitats. Així doncs, les
capacitats que treballarem amb aquesta activitat, seran:
1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més
autònoma
2. Aprendre a pensar i a comunicar
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món
Tanmateix, també hem de tenir en compte que estem
parlant d’un grup de P5, i per tant hi ha un període de transició entre
l’educació infantil i l’educació primària, és per això, que des d’aquesta
activitat s’han contemplat algunes competències bàsiques que es contempla que
assoleixin des d’aquest moment i al llarg de tota la seva següent etapa
educativa. Així doncs, les competències que s’han volgut treballar són les
següents:
- Coneixement i interacció amb el món físic
- Comunicativa lingüística
- Aprendre a aprendre
- Tractament de la informació i competència digital
- Autonomia i iniciativa personal
Els objectius específics de l’activitat que
durem a terme són:
- Tenir interès en la realització de les activitats
proposades.
- Actuar de manera autònoma demanant ajuda quan ho
necessitin.
- Fer anticipacions i comparacions tenint en compte
les activitats precedents, ja que el JClick engloba la informació que han
anat treballant.
- Explorar i/o experimentar el programari JClick.
Anar resolent les activitats partint dels seus coneixements.
- Verbalitzar i compartir les seves impressions i
escoltar les dels altres.
- Escoltar, observar, interpretar i crear amb
diferents llenguatges: verbal i audiovisual. Incorporar la iniciació a les
TIC
- Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i
crear, qüestionar-se coses.
h. Continguts:
Basant-nos en les àrees que trobem a l’educació
infantil hi podem identificar els continguts que presentem a continuació. Volem
ressaltar que tot i que anomenarem tots els continguts de la unitat didàctica,
en aquesta fitxa només presentarem l’activitat d’estructuració del JClic :
- Descoberta d’un mateix i dels altres
- Confiança i seguretat en els progressos propis.
- Esforç i iniciativa per anar resolent les
dificultats.
- Participació activa en la presa de decisions.
- Participació en la cura i manteniment dels
objectes i espais col·lectius.
- Expressió de les pròpies emocions mitjançant el
llenguatge verbal.
- Sentiment de pertànyer al grup i compromís de
participar en el projecte.
- Descoberta de l’entorn
- Observació i identificació d’un èsser viu, en
aquest cas d’una serp.
- Ús de diferents recursos gràfics per
exterioritzar les observacions a través del dibuix i el JClic.
- Respecte pels elements de l’entorn natural.
- Observació de l’entorn i reconeixement de
semblances i diferències entre diferents serps, així com comparant-ho amb
altres organismes. Trobar doncs les regularitats entre els diferents
éssers vius (En què s’assemblen una margarita i una serp?)
- Interpretació de les primeres nocions d’ésser
viu.
- Observació de característiques i comportaments
de la serp: com és, com s’alimenta, on viu, com es relaciona.
- Comunicació i llenguatges
- Utilització del llenguatge gràfic, verbal i
plàstic per expressar la imatge mental que tenen d’una serp.
- Exposició oral de les idees i justificació i argumentació
d’aquestes.
- Participació i escolta activa en les converses.
- Exploració de diferents instruments: ratolí i
teclat ordinador, retoladors, etc. per produir missatges escrits o
gràfics.
- Utilització de les TIC i del llenguatge
audiovisual com a mitjà de comunicació per plasmar l’aprenentatge
realitzat.
- Valoració i respecte per les produccions orals,
gràfiques i escrites pròpies i dels companys/es.
i. Previsió de la seqüència d’activitats
i orientacions per a l’acció
Aquest projecte està format per les següents
activitats, les primeres de les quals ja s’han dut a terme:
- Conversa inicial: Què sabem de les serps? Què en
volem saber? Es demana als alumnes que portin informació de casa.
- Dibuix inicial de la serp partint dels seus
coneixements previs.
- Actualment la tutora de P5 està realitzant
diverses sessions per treballar els tipus de serps que hi ha, veure’n les
diferències, com s’alimenten, com es relacionen, etc. Això ho fa a través
d’imatges, vídeos, llibres...Mentrestant es va construint un racó a l’aula
que recopilarà tota aquesta informació, racó al qual els infants hi podran
accedir sempre que vulguin.
- JClick: Què hem après de les serps? Aquesta és
l’activitat dissenyada i duta a terme per nosaltres en la qual hi haurà un
paper mediador de les TIC entre els alumnes i els aprenentatges. La mestra
actuarà com una guia i intervindrà quan els alumnes ho necessitin.
- Sortida a la granja, allà hi veuran serps i
altres éssers vius. (podem visitar la seva pàgina web abans:http://www.granjanatura.com/can_arribar.htm )
- Conversa final verbalitzant el què saben ara de
les serps i tornant a fer el dibuix, ja que els esquemes mentals s’hauran
modificat al llarg d’aquest procés d’ensenyament-aprenentatge.
- Aplicació del coneixement: realització d’un mural
expositiu per a la resta d’alumnat de l’escola on es presentin fotografies
de diferents tipus d’éssers vius en el seu entorn, i alhora es presentin
les tres finalitats de tot ésser viu.
j. Fonamentació psicopedagògica del
disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta
assignatura
Per aquesta activitat tenim presents els apunts del
mòdul de Jonassen: “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista”. Així doncs, ens basem en la teoria sobre el
desenvolupament de l’aprenentatge significatiu que s’ha denominat constructivisme.
A partir dels interessos que han mostrat els infants (conèixer les serps),
se’ns presenta el problema de reorganitzar els seus esquemes inicials per tal
que hi hagi un aprenentatge (modelització o canvi de models). Per això caldrà
doncs seguir les etapes de tot procés d’aprenentatge significatiu: caldrà fer
activitats d’exploració d’idees prèvies, tot seguit d’introducció de nous
continguts. Com que sovint hi ha conflictes cognitius entre els esquemes
mentals prèvis i les noves informacions, cal que es doni un procés
d’estructuració d’aquests nous continguts que consistirà en assimilar-los i
interioritzar-los, i per últim cal dur a terme activitats d’aplicació per tal que
aquest aprenentatge tingui alguna funcionalitat, cal saber posar-lo en pràctica
(aprenentatge competencial). Així doncs, la unitat didàctica de la que partim
segueix aquest procés, prèviament s’han treballat les diferents funcions dels
éssers vius per poder tenir un patró de què és un ésser viu, tot seguit
s’ha fet un procés d’investigació i identificació d’éssers vius i ara es
concreta aquesta feina amb el treball d’un ésser viu escollit entre tots: les
serps. Així doncs, la nostra activitat forma part de la fase d’estructuració
dels continguts treballats anteriorment en la unitat didàctica. En aquesta
construcció de l’aprenentatge, rebran el suport de la tecnologia.
Així doncs, nosaltres a l’hora d’elaborar aquesta
unitat didàctica, en concret aquesta activitat, ens hem basat en les teories
constructivistes de Vigotski, en les que l’aprenentatge es construeix fruit de
la interacció amb el medi, en situacions socials de col·laboració entre
persones, i aquest procés porta al desenvolupament integral de l’individu.
Alhora, també ens hem basat en la teoria de l’aprenentatge significatiu
d’Ausubel que està en consonància amb el constructivisme, ja que considera que
per tal que hi hagi aquest aprenentatge i sigui significatiu s’haurien de
potenciar les qualitats que anirem mencionant. En primer lloc, els alumnes han
d’adoptar un paper actiu, ja que ells són els responsables i els
protagonistes del procés d’ensenyament-aprenentatge. En segon terme, un paper constructiu
perquè els infants adopten noves idees a un coneixement previ (equilibrament)
per donar sentit a les preguntes inicials que s’havien formulat. També col·laboratiu
perquè treballen plegats i junts van construint el coneixement, per exemple
en les converses s’han de tenir en compte les aportacions de tots. Intencional
perquè els estudiants intenten aconseguir un objectiu de manera activa i
intencional, en aquest cas concret les professores han dissenyat una sèrie
d’activitats per assolir els objectius plantejats. Que sigui conversacional,
ja que aprendre és inherentment un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham)
en el qual els estudiants són els que més es beneficien de pertànyer a
comunitats en què es construeix el coneixement. Contextualitzat perquè
les activitats estan situades en tasques significatives, el projecte que es
treballa ha estat escollit pels infants i a través d’aquest es van resolent els
dubtes que tenien sobre el tema, a més es fa una sortida per apropar-los a la
realitat. Finalment, reflexiu, per això en la última sessió els alumnes
de P5 articulen el que han après.
No es planteja l’ensenyament doncs com una execució
individual, sinó que es planteja com una execució conjunta entre aprenent
i mestre mitjançant dos mecanismes claus: la negociació de significats i el
traspàs del control del procés d’aprenentatge del professor a l’alumne. Així
doncs, pel que fa al rol del mestre i de la relació que aquest té en el procés
d’aprenentatge de l’alumne, cal dir que tenint en compte que els processos
d’aprenentatge són processos de comunicació on professor i alumnes treballen
cooperativament compartint la definició de la situació, metes i activitats, el
professor és un mer mediador d’aquest procés d’autoconstrucció de
l’aprenentatge, no és el coneixedor de tota la informació que els infants
necessiten. Professors i alumnes s’impliquen en tasques compartides per mitjà
de les quals es negocia el significat i s’elabora el coneixement i l’alumne
progressa interioritzant els continguts de l’aprenentatge, guanyant autonomia,
de forma que desplaça la zona de desenvolupament proper cap nous reptes
d’aprenentatge.
Per tant, per acabar de definir el paper del mestre,
cal dir que aquest ha de fer de guia i orientador en el procés d’aprenentage de
l’alumne, afavorint el desenvolupament integral de tots els alumnes del centre,
proporcionant una zona de bastida a l’alumne que sigui afavoridora per aquest
i que l'ajudi a créixer en la seva zona de desenvolupament proper cap a
la millora en les seves dificultats.
D’altra banda, pel que fa a com es duu a terme
la unitat didàctica, cal dir que és des d’un model col·laboratiu i cooperatiu,
de treball en equip de tots els professionals del cicle d’educació infantil, ja
que tot el cicle treballa els éssers vius i cada aula va escollir un animal que
és el protagonista del projecte i, per tant, el que treballen a fons.
k. Procediments i criteris d’avaluació
Aquest projecte consta d’una avaluació inicial
perquè a la primera sessió es demana als alumnes què en saben de les serps i
també se’ls diu que en facin un dibuix partint dels seus coneixements previs,
aquest ens servirà com a avaluació, ja que podrem comparar-ho amb el dibuix que
faran al final del projecte. O sigui que hi haurà una avaluació final, en
la qual també es farà una conversa parlant sobre tot allò que han après i
tornaran a dibuixar la serp després d’haver-ne vist en vídeos, fotografies,
haver realitzat el JClic, obtingut informació, etc. Les mestres podran extreure
unes conclusions a partir de les converses i els dibuixos, ja que veuran si s’han
modificat i/o ampliat els seus esquemes previs i hi ha hagut un canvi
conceptual. També podran veure si ha fallat algun aspecte en les sessions o no
havien previst alguna cosa per tal de millorar-ho o canviar-ho en cas que es
volgués tornar a repetir més endavant. Al llarg de les sessions també s’anirà
fent una avaluació continuada, ja que s’anirà observant el progrés dels
nens/es. Pel que fa a la sessió del JClic es confeccionarà una graella per tal
d’avaluar l’utilitat d’aquest, la significativitat, la claredat, possibles
millores, la valoració que en fan els infants, les seves impressions, etc.
l. Previsió de temporització
Aquestes sessions s’estan duent a terme el mes de
maig. Concretament es fan dues o tres sessions del projecte setmanals, ja que al
ser un tema escollit pels infants es mostren molt motivats quan es fan les
sessions, això també es veu reflectit en el fet que aporten molta informació.
El JClic ocuparà una sessió (una tarda) en la qual també es farà una conversa
del que han vist en aquest i el que els hi ha semblat. El dia 29 de maig aniran
d’excursió i posteriorment es farà l’avaluació final.