Fitxa disseny del projecte

b) DISSENY DE L’ACTIVITAT 

a. Títol de l’activitat

Què hem après de les serps?

b. Descripció dels agents personals

• Aprenents: els aprenents seran 16 alumnes de P5B.
• Mediador: la mediadora serà una de nosaltres dues (l’Ester) que està substituint un terç de jornada a la tutora del grup, mentre aquesta realitza les funcions de cap d’estudis.   
• Tecnologia mediadora: cada alumne disposarà d’un ordinador en el qual ja hi tindrà instal·lat el programari JClic.

c. Descripció en una sola frase del problema de partença, ja en termes tecnològics

• Descripció del problema: els alumnes tenen un conflicte cognitiu entre les seves idees prèvies sobre les serps i els nous continguts que han anat apareixent en les activitats anteriors.  
• Finalitat de l’activitat: solventar aquest “problema” estructurant aquesta nova informació, de manera que comporti una modificació o reordenació dels esquemes mentals previs dels infants (un procés de modelació, de canvi de models).  Pel que fa als trets característics del problema podem identificar-ne els següents, tal i com ho distingeix Jonassen (1997):
• Estructuració: activitat d’estructuració dels continguts apresos. Està doncs ben estructurat.
• Complexitat: totes les sessions estan ben estructurades i ordenades, és a dir, es parteix del què saben els alumnes, s’introdueixen nous continguts, s’estructuren i finalment s’apliquen, seguint dos les quatre fases de tot procés d’aprenentatage, de manera que en aquest procés els continguts van de més generals a més específics i de més simples a més complexes.  L’activitat que presentem forma part de la fase tres, d’estructuració de continguts.
• Especificitat de camp: la resolució del problema s’emmarca dins de l’àrea del medi natural (descoberta de l’entorn), tot i que també es dóna importància al llenguatge escrit, oral i a les noves tecnologies. És un problema situat.

d. Manera com es planteja el problema als aprenents per tal que els sigui significatiu

A la classe de P5B hem estat treballant el model ésser viu en les sessions de medi natural, així doncs, hem treballat el patró que defineix qualsevol ésser viu, i que són les principals funcions que tots els éssers vius tenen en comú: nodrir-se, relacionar-se (amb l’entorn) i reproduir-se. De manera que en algunes sessions hem investigat si les diferents plantes i animalons que trobàvem al quadern i al pati seguien el model d’ésser viu: Com sabem que es tracta d’éssers vius? S’alimenten? Com? Es reprodueixen? Com es relacionen amb el medi?

Així doncs, per acabar d’estructurar tota aquesta informació, vam plantejar als alumnes que fessin una llista d’éssers vius per tal d’escollir-ne un entre tots, amb l’objectiu de realitzar un miniprojecte grupal. Així va ser com van sortir les serps. Així doncs, el problema que se’ls presentava era fer un treball d’investigació sobre les serps (fent-se les preguntes necessàries relacionades amb el model d’ésser viu que estàvem treballant), per tant, havien de conèixer com eren, si s’alimentaven i com s’alimentaven, com es reproduïen, com interaccionaven amb el medi. Tot aquest procés, es va dur a terme mitjançant un conjunt d’activitats en les quals els infants van portar informació de casa, van visualitzar vídeos sobre les serps, inclús aprofitaran una visita a la granja (Granja Can Mujal –Navàs) per fer una observació d’aquestes: del seu medi (simulació de medi), de com es mouen, com mengen, etc. Així doncs, per acabar tot aquest procés d’aprenentatge, plantegem fer una activitat mitjançant l’ús de les TIC i a partir d’un programa educatiu anomenat JClic (el qual podem dissenyar diferents activitats en funció dels nostres objectius i continguts a treballar), per tal d’estructurar tota aquesta informació.

A l’aula doncs, fruit d’aquest intens treball d’investigació i experimentació guiat per la mestra , s’ha creat un racó on s’han exposat el recull de materials aportat pels alumnes: fotografies, contes, els dibuixos que havien fet prèviament, murals, etc.

e. Context de l’activitat

Com ja hem dit, aquesta activitat es durà a terme en el context de l’educació formal amb tot el grup-classe de P5. La majoria de sessions es desenvoluparan a l’aula habitual, però pel JClic ens desplaçarem a l’aula d’informàtica on els infants disposaran d’un ordinador per cadascú.

El context d’aprenentage que s’ha dissenyat és el context científic en la mesura que en les activitats es fomenta la creació de preguntes  d’interès científic (com es mou una serp si no té potes?) per tal d’afavorir el procés de modelització (canvi de models).  De manera que amb les activitats prèvies al JClic s’ha intentat trobar una explicació a aquestes preguntes i fer diferents hipòtesis (que passaria si...? com expliques que....?). D’altra banda, també es fomenta la manipulació de materials i les interaccions entre el grup-classe utilitzant diferents llenguatges (oral, visual, escrit, dibuix, etc.).

f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels

aprenents

L’Ester a dia d’avui només ha estat quatre dies amb els alumnes de P5 i conseqüentment no coneix a fons les seves característiques. En general, es pot dir que és un grup molt enèrgic, mogut i participatiu. Tot i que no hi ha cap alumne que presenti necessitats educatives especials, trobem una diferència important de nivells, ja que per exemple amb un alumne encara es treballa la consciència sil·làbica mentre d’altres ja van més avançats.

g. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar

Donat que estem parlant del segon cicle d’educació infantil o parvulari, encara hem de parlar de capacitats. Així doncs, les capacitats que treballarem amb aquesta activitat, seran:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

2. Aprendre a pensar i a comunicar

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

4. Aprendre a conviure i habitar el món

Tanmateix, també hem de tenir en compte que estem parlant d’un grup de P5, i per tant hi ha un període de transició entre l’educació infantil i l’educació primària, és per això, que des d’aquesta activitat s’han contemplat algunes competències bàsiques que es contempla que assoleixin des d’aquest moment i al llarg de tota la seva següent etapa educativa. Així doncs, les competències que s’han volgut treballar són les següents:

• Coneixement i interacció amb el món físic
• Comunicativa lingüística
• Aprendre a aprendre
• Tractament de la informació i competència digital
• Autonomia i iniciativa personal

Els objectius específics de l’activitat que durem a terme són:

• Tenir interès en la realització de les activitats proposades.
• Actuar de manera autònoma demanant ajuda quan ho necessitin.
• Fer anticipacions i comparacions tenint en compte les activitats precedents, ja que el JClick engloba la informació que han anat treballant.
• Explorar i/o experimentar el programari JClick. Anar resolent les activitats partint dels seus coneixements.
• Verbalitzar i compartir les seves impressions i escoltar les dels altres.
• Escoltar, observar, interpretar i crear amb diferents llenguatges: verbal i audiovisual. Incorporar la iniciació a les TIC
• Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses.

h. Continguts:

Basant-nos en les àrees que trobem a l’educació infantil hi podem identificar els continguts que presentem a continuació. Volem ressaltar que tot i que anomenarem tots els continguts de la unitat didàctica, en aquesta fitxa només presentarem l’activitat d’estructuració del JClic :

• Descoberta d’un mateix i dels altres
• Confiança i seguretat en els progressos propis.
• Esforç i iniciativa per anar resolent les dificultats.
• Participació activa en la presa de decisions.
• Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.
• Expressió de les pròpies emocions mitjançant el llenguatge verbal.
• Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en el projecte.

• Descoberta de l’entorn
• Observació i identificació d’un èsser viu, en aquest cas d’una serp.
• Ús de diferents recursos gràfics per exterioritzar les observacions a través del dibuix i el JClic.
• Respecte pels elements de l’entorn natural.
• Observació de l’entorn i  reconeixement de semblances i diferències entre diferents serps, així com comparant-ho amb altres organismes. Trobar doncs les regularitats entre els diferents éssers vius (En què s’assemblen una margarita i una serp?)
• Interpretació de les primeres nocions d’ésser viu.
• Observació de característiques i comportaments de la serp: com és, com s’alimenta, on viu, com es relaciona.
• Comunicació i llenguatges
• Utilització del llenguatge gràfic, verbal i plàstic per expressar la imatge mental que tenen d’una serp.
• Exposició oral de les idees i justificació i argumentació d’aquestes.
• Participació i escolta activa en les converses.
• Exploració de diferents instruments: ratolí i teclat ordinador, retoladors, etc. per produir missatges escrits o gràfics.
• Utilització de les TIC i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació per plasmar l’aprenentatge realitzat.
• Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys/es.

i. Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció

Aquest projecte està format per les següents activitats, les primeres de les quals ja s’han dut a terme:

• Conversa inicial: Què sabem de les serps? Què en volem saber? Es demana als alumnes que portin informació de casa.
• Dibuix inicial de la serp partint dels seus coneixements previs.
• Actualment la tutora de P5 està realitzant diverses sessions per treballar els tipus de serps que hi ha, veure’n les diferències, com s’alimenten, com es relacionen, etc. Això ho fa a través d’imatges, vídeos, llibres...Mentrestant es va construint un racó a l’aula que recopilarà tota aquesta informació, racó al qual els infants hi podran accedir sempre que vulguin.
• JClick: Què hem après de les serps? Aquesta és l’activitat dissenyada i duta a terme per nosaltres en la qual hi haurà un paper mediador de les TIC entre els alumnes i els aprenentatges. La mestra actuarà com una guia i intervindrà quan els alumnes ho necessitin.
• Sortida a la granja, allà hi veuran serps i altres éssers vius. (podem visitar la seva pàgina web abans:http://www.granjanatura.com/can_arribar.htm )
• Conversa final verbalitzant el què saben ara de les serps i tornant a fer el dibuix, ja que els esquemes mentals s’hauran modificat al llarg d’aquest procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Aplicació del coneixement: realització d’un mural expositiu per a la resta d’alumnat de l’escola on es presentin fotografies de diferents tipus d’éssers vius en el seu entorn, i alhora es presentin les tres finalitats de tot ésser viu.

j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta

assignatura

Per aquesta activitat tenim presents els apunts del mòdul de Jonassen: “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista”. Així doncs, ens basem en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu que s’ha denominat constructivisme. A partir dels interessos que han mostrat els infants (conèixer les serps), se’ns presenta el problema de reorganitzar els seus esquemes inicials per tal que hi hagi un aprenentatge (modelització o canvi de models). Per això caldrà doncs seguir les etapes de tot procés d’aprenentatge significatiu: caldrà fer activitats d’exploració d’idees prèvies, tot seguit d’introducció de nous continguts. Com que sovint hi ha conflictes cognitius entre els esquemes mentals prèvis i les noves informacions, cal que es doni un procés d’estructuració d’aquests nous continguts que consistirà en assimilar-los i interioritzar-los, i per últim cal dur a terme activitats d’aplicació per tal que aquest aprenentatge tingui alguna funcionalitat, cal saber posar-lo en pràctica (aprenentatge competencial). Així doncs, la unitat didàctica de la que partim segueix aquest procés, prèviament s’han treballat les diferents funcions dels éssers vius per poder tenir un patró de què és un  ésser viu, tot seguit s’ha fet un procés d’investigació i identificació d’éssers vius i ara es concreta aquesta feina amb el treball d’un ésser viu escollit entre tots: les serps. Així doncs, la nostra activitat forma part de la fase d’estructuració dels continguts treballats anteriorment en la unitat didàctica. En aquesta construcció de l’aprenentatge, rebran el suport de la tecnologia.

Així doncs, nosaltres a l’hora d’elaborar aquesta unitat didàctica, en concret aquesta activitat, ens hem basat en les teories constructivistes de Vigotski, en les que l’aprenentatge es construeix fruit de la interacció amb el medi, en situacions socials de col·laboració entre persones, i aquest procés porta al desenvolupament integral de l’individu.  Alhora, també ens hem basat en la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel que està en consonància amb el constructivisme, ja que considera que per tal que hi hagi aquest aprenentatge i sigui significatiu s’haurien de potenciar les qualitats que anirem mencionant. En primer lloc, els alumnes han d’adoptar un paper actiu, ja que ells són els responsables i els protagonistes del procés d’ensenyament-aprenentatge. En segon terme, un paper constructiu perquè els infants adopten noves idees a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit a les preguntes inicials que s’havien formulat. També col·laboratiu perquè treballen plegats i junts van construint el coneixement, per exemple en les converses s’han de tenir en compte les aportacions de tots. Intencional perquè els estudiants intenten aconseguir un objectiu de manera activa i intencional, en aquest cas concret les professores han dissenyat una sèrie d’activitats per assolir els objectius plantejats. Que sigui conversacional, ja que aprendre és inherentment un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham) en el qual els estudiants són els que més es beneficien de pertànyer a comunitats en què es construeix el coneixement. Contextualitzat perquè les activitats estan situades en tasques significatives, el projecte que es treballa ha estat escollit pels infants i a través d’aquest es van resolent els dubtes que tenien sobre el tema, a més es fa una sortida per apropar-los a la realitat. Finalment, reflexiu, per això en la última sessió els alumnes de P5 articulen el que han après.

No es planteja l’ensenyament doncs com una execució individual, sinó  que es planteja com una execució conjunta entre aprenent i mestre mitjançant dos mecanismes claus: la negociació de significats i el traspàs del control del procés d’aprenentatge del professor a l’alumne. Així doncs, pel que fa al rol del mestre i de la relació que aquest té en el procés d’aprenentatge de l’alumne, cal dir que tenint en compte que els processos d’aprenentatge són processos de comunicació on professor i alumnes treballen cooperativament compartint la definició de la situació, metes i activitats, el professor és un mer mediador d’aquest procés d’autoconstrucció de l’aprenentatge, no és el coneixedor de tota la informació que els infants necessiten. Professors i alumnes s’impliquen en tasques compartides per mitjà de les quals es negocia el significat i s’elabora el coneixement i l’alumne progressa interioritzant els continguts de l’aprenentatge, guanyant autonomia, de forma que desplaça la zona de desenvolupament proper cap nous reptes d’aprenentatge.

Per tant, per acabar de definir el paper del mestre, cal dir que aquest ha de fer de guia i orientador en el procés d’aprenentage de l’alumne, afavorint el desenvolupament integral de tots els alumnes del centre, proporcionant una zona de bastida a l’alumne que sigui afavoridora per aquest  i que l'ajudi a créixer en la seva zona de desenvolupament proper cap a la millora en les seves dificultats.

D’altra banda,  pel que fa a com es duu a terme la unitat didàctica, cal dir que és des d’un model col·laboratiu i cooperatiu, de treball en equip de tots els professionals del cicle d’educació infantil, ja que tot el cicle treballa els éssers vius i cada aula va escollir un animal que és el protagonista del projecte i, per tant, el que treballen a fons.

k. Procediments i criteris d’avaluació

Aquest projecte consta d’una avaluació inicial perquè a la primera sessió es demana als alumnes què en saben de les serps i també se’ls diu que en facin un dibuix partint dels seus coneixements previs, aquest ens servirà com a avaluació, ja que podrem comparar-ho amb el dibuix que faran al final del projecte. O sigui que hi haurà una avaluació final, en la qual també es farà una conversa parlant sobre tot allò que han après i tornaran a dibuixar la serp després d’haver-ne vist en vídeos, fotografies, haver realitzat el JClic, obtingut informació, etc. Les mestres podran extreure unes conclusions a partir de les converses i els dibuixos, ja que veuran si s’han modificat i/o ampliat els seus esquemes previs i hi ha hagut un canvi conceptual. També podran veure si ha fallat algun aspecte en les sessions o no havien previst alguna cosa per tal de millorar-ho o canviar-ho en cas que es volgués tornar a repetir més endavant. Al llarg de les sessions també s’anirà fent una avaluació continuada, ja que s’anirà observant el progrés dels nens/es. Pel que fa a la sessió del JClic es confeccionarà una graella per tal d’avaluar l’utilitat d’aquest, la significativitat, la claredat, possibles millores, la valoració que en fan els infants, les seves impressions, etc.

l. Previsió de temporització

Aquestes sessions s’estan duent a terme el mes de maig. Concretament es fan dues o tres sessions del projecte setmanals, ja que al ser un tema escollit pels infants es mostren molt motivats quan es fan les sessions, això també es veu reflectit en el fet que aporten molta informació. El JClic ocuparà una sessió (una tarda) en la qual també es farà una conversa del que han vist en aquest i el que els hi ha semblat. El dia 29 de maig aniran d’excursió i posteriorment es farà l’avaluació final.