Conclusions del mini-projecte (PAC 2)

A l’hora de decidir el projecte ens va costar una mica ja que l’havíem de dur a la pràctica i només una de nosaltres estava treballant amb un grup d’infants. També ens va costar trobar un problema que els fos significatiu, per això vam estar-ho parlant entre nosaltres i amb la resta de professorat d’educació infantil de l’escola. Així, se’ns va acudir el projecte d’ésser viu que feia poc que havien encetat, es tractava d’un projecte escollit pels alumnes, per tant estarien més motivats, ja que si l’havien escollit és perquè els interessava conèixer en aquest cas la serp més a fons.

D’una banda, la unitat didàctica pensada no contemplava cap activitat en la qual es fes ús de la tecnologia,  per tant, vam haver de reestructurar una mica la unitat didàctica i canviar una de les activitats d’estructuració per tal de poder fer servir la tecnologia. Calia pensar una activitat que infants de P5 poguessin realitzar mitjançant les TIC i que estigués dins de la seva ZDP. Per exemple es va pensar en l’elaboració d’un Power Point conjunt que recopilés tot el que s’havia anat treballant, però aquest hauria estat massa dirigit, ja que l’hauria elaborat sobretot la mestra. Finalment se’ns va acudir i vam decidir utilitzar el JClic que era un programa que no havíem fet servir mai en el sentit de crear-ne de propis, fet pel qual ens va suposar un doble esforç aprendre com funcionava per tal de poder dissenyar les activitats que havien de fer els infants. Tanmateix, la nostra valoració és positiva, ja que ens ha permès crear un recurs d’aprenentatge molt útil i flexible (es pot adaptar a qualsevol edat ja que un mateix és l’encarregat d’estructurar-lo segons els objectius que s’han d’assolir) per a estructurar tot el que havien après els infants anteriorment, i alhora molt interactiu i motivador pels nens i nenes, ja que d’aquesta manera tots han estat partícips en primera persona d’aquest procés.  Aquesta activitat doncs també servia per avaluar-los, ja que havien de posar en joc tot el que havien après. Vam intentar que les activitats dissenyades pel JClic seguissin la línia del que s’havia fet a les altres sessions, per això es van utilitzar fins i tot imatges que s’havien treballat a l’aula, fet que engrescava als nens/es. Es va procurar doncs que la sessió amb les TIC tingués coherència amb la resta d’activitats del projecte i al mateix temps servís per concloure’l juntament amb la sortida.

D’altra banda, el fet d’utilitzar la tecnologia com a recurs educatiu ens ha permès afavorir l’aprenentatge significatiu en tant que d’entrada és un mitjà que desperta l’atenció dels infants i afavoreix que mostrin més interès en l’activitat encomanada. De vegades pensem que a l’etapa d’educació infantil els infants no poden ser autònoms amb les TIC, però amb un recurs com el JClic veiem que és possible perquè nosaltres el dissenyem i l’adaptem a les seves capacitats. A més, hem partit del que ja sabien els infants sobre els éssers vius i en concret sobre les serps, de manera que a partir de les TIC, hem pogut reestructurar els models mentals inicials dels alumnes després d’haver introduit nous continguts en activitats prèvies, que havien generat en l’alumnat un conflicte cognitiu al contradir algunes de les seves hipòtesis i coneixements previs. Així doncs, la tecnologia només ha estat un mitjà, però que ha fet possible que aquest procés d’ensenyament-aprenentatge es donés de forma significativa i constructiva.