Anàlisi de l'avaluació inicial, hi ha hagut canvi conceptual?

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord) 

1. L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 7. Hi estic d'acord, però aquest no és l'únic objectiu de la TE, per tant no és l'objectiu principal, sinó que aquest és el disseny, l'anàlisi, l'aplicació i l'avaluació de situacions on es dóna un procés d'E-A. Per tant, ara la puntuaria amb un cinc aquesta afirmació perquè és una mitja certesa.

2.  Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8. Ara puntuaria aquesta afirmació amb un 10, perquè certament  una de les coses que he après en aquesta assignatura és que col·lectivament s'aprèn més, es construeix un aprenentatge molt més ric, i la interacció és necessària per avançar en el procés d'E-A.

3. Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta     transmissió del coneixement : 10. No estic d'acord en la resposta que vaig donar a aquesta afirmació, ja que la importància en qualsevol procés d'E-A rau en la construcció del coneixement i no pas en la transmissió d'aquest, el mestre no l'ha de transmetre, sinó que ha de ser el guia perquè siguin els alumnes els que el construeixin. Penso que era una pregunta una mica trampa, doncs jo vaig entendre-la com que el mestre havia de ser un bon transmissor, comunicador de la informació. Ara doncs ho valoraria amb un 5.

4. La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8. Estic en desacord amb el que vaig respondre en aquesta afirmació, actualment posaria un 3 ja que la tecnologia no està exempte de valors, judicis o actituds, ja que va lligada a la societat, tal i com es defensa des del posicionament del "teixit sense costures" no hi ha distinció entre allò tecnològic i allò social, van  units i s'interelacionen sempre.

5. Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9. Ara hi posaria un 10, doncs en aquesta assignatura penso que hem aprofitat realment tots els recursos que ens ofereix el campus per a crear un aprenentatge compartit.

6. Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 3. Estic d'acord amb la puntuació que vaig donar.

7. La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 8. No únicament consisteix a assegurar un bon domini de les TIC sinó que té d'altres objectius i finalitats,  per tant ara puntuaria aquesta afirmació amb un 6.

8. Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 8. Realment han millorat els debats de la UOC, mitjançant la creació de dos bàndols oposats, l'ús adequat de les argumentacions, la utilització de diferents colors i subratllats per identificar les diferents parts d'una argumentació, l'ús de diferents fils argumentals, entre d'altres. Per tant, estic d'acord que abans de començar aquesta assignatura els debats de la UOC podien millorar moltíssim en tant que sovint depenent de com es plantegen no els hi treiem prou suc. Tanmateix, després d'aquest ús que hem fet del debat, penso que si em fèssin ara aquesta afirmació la puntuaria amb un 2.

9. Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 6. Penso que aquesta era una pregunta trampa, ara la puntuaria amb un 5, perquè no són necessàries per a transmetre els continguts però si per a construir els aprenentatges, com a mediadors de la construcció i no de la transmissió, ja que parlem d'un aprenentatge significatiu  i constructiu.

10. El canvi tecnològic determina el canvi social: 7. Ara ho valoraria amb un 5, ja que considero que la ciència i la tecnologia no poden ser compreses per separat, amb una lògica pròpia de desenvolupament, però tampoc com a meres eines a disposició de la societat, que en faria ús per a resoldre els problemes que se li plantegen al dia a dia. Sinó que, enenc que no es pot fer cap separació estricte entre allò científic, tecnològic o social, la distinció doncs entre aquests tres àmbits és el resultat de la interelació dels diveresos factors que concorren en la conformació d'aquest teixit sociotecnocientífic. Així doncs, tots tres factors es condicionen, determinen, influeixen, els uns als altres, no considero que n'hi hagi cap que precedeixi a l'altre, com si fos un teixit sense costures.

Personalment considero, després de totes aquestes rectificacions, que aquí queda clar que hi ha hagut un canvi conceptual, la meva visió de la Tecnologia, de la seva participació en la ciència, la societat, i l'educació, ha canviat força, i alhora a part de relacionar la Tecnologia amb molts d'altres conceptes, com ara els anomenats, he après a aplicar tot això a la pràctica educativa, per tant, estic molt satisfeta amb el treball fet i els resultats aconseguits.

Valoració conjunta (amb l'Ester Palà) del l'assignatura

l’autoavaluació que fem del seguiment continuat d’aquesta assignatura, és força positiva ja que sens dubte hem experimentat un canvi de models conceptuals al llarg d’aquesta, i queda palès en la comparació de les nostres avaluacions inicials i de totes les activitats que hem anat fent, especialment aquesta última on hem estructurat i aplicat tots els continguts que hem treballat al llarg del semestre, i alhora és molt visible en les avaluacions que hem anat penjant als nostres blocs.

Així doncs, hi ha hagut un canvi conceptual en tant que ha crescut el nombre de conceptes que coneixem respecte a aquest tema, així com les relacions entre aquests s’han fet més complexes, han passat de ser la majoria relacions unidireccionals per ser bidireccionals i fins i tot per integrar nous conceptes dins d’aquestes relacions, doncs configurant una xarxa de coneixements més extensa i entrellaçada que ha quedat especialment reflectida en els mapes conceptuals que hem fet al llarg de l’assignatura. El primer mapa, en la realització de l’informe de la PAC 1, ens va servir per estructurar tots els continguts que havien anat apareixent fins aleshores i contrastar-los amb les nostres idees prèvies (amb les quals també vam realitzar un mapa conceptual) després d’un conflicte cognitiu entre els nostres models mentals previs i les noves informacions que havíem anat recollint del material de l’assignatura i del debat, així com per ordenar, relacionar i estructurar tota aquesta informació. Pel que fa al mapa conceptual que hem fet en aquest segon informe, aquesta xarxa de nous coneixements que havíem elaborat ens ha servit com a fonament per aplicar el nostre projecte a l’aula, és a dir, hem  pogut dur-ho a la pràctica, i relacionar en aquest mapa els conceptes teòrics que havien aparegut en l’anterior amb la nostra activitat d’intervenció a l’aula.  Si s’ha produït també aquest canvi i ens adonem que ha estat significatiu és perquè hem hagut de fer ús de les TIC. Com diuen Dole i Sinatra (1998) el canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional. Amb les noves tecnologies doncs hem pogut compartir interactivament la informació amb comunitats del web 2.0 com són el bloc i el wiki. A través d’aquests hem pogut anar exposant el nostre procés d’aprenentatge com també visualitzar el de la resta de companys. Aquest informe com l’activitat 1.3 al fer-la en parella les hem realitzat mitjançant el Google Docs, o sigui que constantment hem estat interactuant en línia i compartint el coneixement. Altres programes que hem utilitzat durant el semestre han estat el CmapTools per a l’argumentació, el JClic, el RubiStar, etc. L’assignatura doncs, ens ha obert un ventall de programes, alguns del quals desconeixíem i ens hi ha endinsat, per tant, al llarg d’aquesta hem reorganitzat les estructures del coneixement i tot aquest bagatge el tindrem en compte en la nostra pràctica educativa.

Cal dir que personalment pensem que el fet de treballar en parelles ha afavorit aquest canvi conceptual, ja que entre les aportacions de totes dues hem pogut enriquir les nostres percepcions i establir relacions més complexes entre els conceptes, així com arribar a reflexions que potser a nivell individual no haguéssim fet, de manera que pensem que la qualitat del nostre treball ha estat major que si haguéssim treballat a nivell individual. Val a dir però que totes dues hem format un bon equip de treball, ja ens coneixíem d’altres assignatures, és per això que vam demanar treballar juntes malgrat fóssim d’aules diferents ( i agraïm que això hagi estat possible), i això ens ha permès complentar-nos molt bé a l’hora de fer la feina, i saber organitzar-nos amb claredat.

Considerem doncs que si s’ha donat aquest canvi conceptual, és que hem assolit els objectius que es plantejaven a l’inici d’aquesta assignatura, i doncs hem fet una bona feina,  hem dedicat moltíssimes hores a aquesta assignatura, doncs és el que requereix si es fa un bon procés d’avaluació continuada, i hem passat per diferents etapes: hem explorat les nostres idees prèvies, introduït nous continguts, estructurat aquests continguts i finalment els hem aplicat. Hem seguit, per tant, de forma satisfactòria totes les fases d’un procés d’aprenentatge constructiu i significatiu, així, segons el nostre parer,la qualificació que creiem merèixer-nos de l’avaluació continuada, amb tota la modèstia, és una A.

Avaluació conjunta de la PAC 2 (amb l'Ester Palà)

l’autoavaluació que fem d’aquesta segona PAC, centrant-nos en els criteris d’avaluació marcats a la taula d’excel facilitada pels consultors, considerem que hem fet una bona feina i que el resultat serà satisfactori. Tot seguit, analitzarem punt per punt els criteris a partir dels quals hem autoavaluat aquesta PAC:

      Hem complert amb totes les dates de lliurament, fins i tot les que ens deien que eren orientatives com per exemple la de compartició del mapa conceptual o la compartició de la fitxa. El document no supera la mida establerta i és un arxiu de text.doc. A més, a l’hora d’enviar-ho adjuntarem tant l’informe com la graella d’autoavaluació en el mateix missatge.

      Per fer el projecte hem utilitzat diferents tecnologies col·laboratives tipus web 2.0., sobretot hem utilitzat el google docs, el qual ens ha facilitat el treball col·laboratiu i cooperatiu, també hem utilitzat la wiki per a repartir-nos i organitzar-nos la feina, alhora hem fet ús de la bústia del campus per notificar-nos l'una a l'altra quan havíem fet una modificació en el docs, i per últim  hem utilitzat el CmapTools per fer el mapa conceptual de l'informe.

      Pel que fa a la claredat expositiva considerem que ha estat força bona, ja que hem fet un esforç per exposar el projecte de forma concisa, clara i directe, fent ús dels conceptes tècnics i les seves interrelacions, que hem anat aprenent al llarg de l'assignatura. Pel que es refereix a l'estructura, hem seguit al peu de la lletra el guió que se'ns marcava a l'enunciat de la PAC, i per tant, considerem que  l'estructura del projecte és bona.  Pel que fa al mapa conceptual realitzat, també valorem positivament la nostra feina,  pensem que queda reflectit de forma molt visual la relació que existeix entre l'activitat proposada i la xarxa de conceptes  i interrelacions treballada a l'assignatura, especialment queden ressaltades en un altre tonalitat les paraules clau i les relacions que s'estableixen entre elles.  Pel que fa a la portada, aquesta està completa tenint en compte que consta del títol, subtítol, nom de les autores i les nostres fotografies, les aules a les que pertanyem, la data de lliurament de l'informe, el nom dels consultors de cadascuna de nosaltres i per últim la llicència d'utilització del document.  Pel que fa a l'índex és automàtic, i per últim, hem citat alguna font relacionada amb autors de la matèria que hem citat a la bibliografia seguint la normativa APA.

      Estem molt satisfetes amb el disseny de l'activitat, ja que hem utilitzat un programa informàtic dirigit especialment als nens/es petits, i pensem doncs que és adient per a fer-ho amb els alumnes de P5 d'una forma atractiva i innovadora i sobretot amb l'ús de la tecnologia a l'aula. Així doncs, dins dels marges que ens ha permès el programa (ja hem comentat a l'informe que ens ha limitat en alguns aspectes), hem intentat ser el màxim de creatives i originals possible, buscant una activitat que es diferenciés de la resta, que aportés a part de la seva funció d'estructurar els continguts, un valor addicional d'innovació que alhora fos conductora d'una major motivació en els infants.

Pel que fa a la coherència, pensem que aquest és un dels punts forts del nostre projecte, ja que no hem presentat l'activitat de forma aïllada sinó dins del context d'una unitat didàctica, i hem exposat tot el procés que se segueix a l'aula per treballar el model d’ésser viu, explicant a grosso modo què s'ha fet abans d'estructurar els coneixements adquirits, així com també la manera com s'aplicaran aquests. Per tant, hem presentat l'activitat dins d'un procés d'aprenentatge i un fil conductor molt clar: el treball del model ésser viu, concretat en les serps. D'altra banda, podem dir que per a donar coherència a aquest projecte, hem hagut de justificar molt bé qualsevol decisió, fonamentant-nos en els aspectes científics,  per tal de que no quedessin dubtes  de quin enfocament donar-li si algú estigués interessat en dur-la a la pràctica, i alhora també evitar qualsevol tipus d'incongruència.

Referent a l'adequació als aprenents, considerem que ha estat correcte tenint en compte que els resultats assolits han estat satisfactoris, hem assolit doncs l'objectiu de la nostra activitat, i pensem que ha estat força significatiu en tant que han escollit ells l'ésser viu que volien treballar, i alhora amb l'utilització de les TIC com a mitjà  per fomentar aquest aprenentatge significatiu ja que l’ús dels ordinadors els despertava força interès.  

Per últim, entorn al paper que té l'actuació psicopedagògica en el nostre projecte, pensem que aquesta és força rellevant tenint en compte que ens basem en un aprenentatge constructiu i significatiu que ha de ser conduit pel tutor,  el qual ha d'anar cedint cada cop més responsabilitat als infants en el seu propi aprenentatge,  per tant, a l'hora de dissenyar aquest mini-projecte ens hem basat en els fonaments psicopedagògics treballats.     

                                                             

      Pel que fa a la valoració del mapa conceptual, pensem que hem introduït diferents conceptes teòrics que han anat apareixent al llarg de l'assignatura, tant en els materials teòrics com en els debats, informes, anteriors mapes....., i hem establert entre ells relacions bidireccionals  i  complexes, de manera que difícilment trobem conceptes que no es relacionin amb més de dos nodes.

      Hem utilitzat conceptes clau de la PAC 2, com ara: aprenentatge significatiu, constructivisme, avaluació continuada, aprenentatge col·laboratiu, conversacional, TIC, ciència, etc. Creiem doncs que la utilització dels conceptes ha estat adient fins al  punt que els hem utilitzat per justificar i defensar la nostra proposta didàctica, i que, per tant, han donat credibilitat a aquesta.

      Creiem haver fet una bona descripció del procés seguit, tenint en compte que si algú que  no ha participat en aquest mini-projecte volgués dur-lo a la pràctica, llegint l’informe hi trobaria tots els passos descrits i l'enfocament que ha de donar al projecte, per aquest motiu considerem que el procediment està prou detallat, especialment a la fitxa del disseny.

      Pel que fa a la valoració sobre l’avaluació que hem fet de l’aprenentatge aconseguit pels aprenents, considerem que precisament amb aquesta activitat, hem pogut avaluar tot el que s'havia après anteriorment en les altres activitats, és a dir, al llarg del projecte sobre el model  ésser viu, degut a què es tracta d'una activitat d'estructuració, en la qual hem pogut observar com els infants han interioritzat la nova informació, i hem vist clarament el canvi conceptual si comparem el què sabien abans i els resultats aconseguits amb aquesta activitat. Alhora, hem fet una última activitat de "què hem après" on els infants han sintetitzat les idees generals que han estat l'eix del projecte.

      Per acabar amb els ítems d’avaluació d’aquesta PAC 2, pel que fa a l'avaluació del disseny,  del procés i dels recursos emprats creiem haver-lo abordat de forma correcta, ja que tot i que és possible que se'ns hagin escapat alguns aspectes en fem una avaluació tecnològica que precisament ens serveix per tenir presents aquests aspectes en properes sessions. Aquesta autoavaluació és molt important en el sentit que ens ha ajudat a ser conscients, reflexives i crítiques sobre les mancances i les qualitats del nostre projecte. O sigui que n’hem extret conclusions per al futur de la pràctica psicopedagògica.

Conclusions del mini-projecte (PAC 2)

A l’hora de decidir el projecte ens va costar una mica ja que l’havíem de dur a la pràctica i només una de nosaltres estava treballant amb un grup d’infants. També ens va costar trobar un problema que els fos significatiu, per això vam estar-ho parlant entre nosaltres i amb la resta de professorat d’educació infantil de l’escola. Així, se’ns va acudir el projecte d’ésser viu que feia poc que havien encetat, es tractava d’un projecte escollit pels alumnes, per tant estarien més motivats, ja que si l’havien escollit és perquè els interessava conèixer en aquest cas la serp més a fons.

D’una banda, la unitat didàctica pensada no contemplava cap activitat en la qual es fes ús de la tecnologia,  per tant, vam haver de reestructurar una mica la unitat didàctica i canviar una de les activitats d’estructuració per tal de poder fer servir la tecnologia. Calia pensar una activitat que infants de P5 poguessin realitzar mitjançant les TIC i que estigués dins de la seva ZDP. Per exemple es va pensar en l’elaboració d’un Power Point conjunt que recopilés tot el que s’havia anat treballant, però aquest hauria estat massa dirigit, ja que l’hauria elaborat sobretot la mestra. Finalment se’ns va acudir i vam decidir utilitzar el JClic que era un programa que no havíem fet servir mai en el sentit de crear-ne de propis, fet pel qual ens va suposar un doble esforç aprendre com funcionava per tal de poder dissenyar les activitats que havien de fer els infants. Tanmateix, la nostra valoració és positiva, ja que ens ha permès crear un recurs d’aprenentatge molt útil i flexible (es pot adaptar a qualsevol edat ja que un mateix és l’encarregat d’estructurar-lo segons els objectius que s’han d’assolir) per a estructurar tot el que havien après els infants anteriorment, i alhora molt interactiu i motivador pels nens i nenes, ja que d’aquesta manera tots han estat partícips en primera persona d’aquest procés.  Aquesta activitat doncs també servia per avaluar-los, ja que havien de posar en joc tot el que havien après. Vam intentar que les activitats dissenyades pel JClic seguissin la línia del que s’havia fet a les altres sessions, per això es van utilitzar fins i tot imatges que s’havien treballat a l’aula, fet que engrescava als nens/es. Es va procurar doncs que la sessió amb les TIC tingués coherència amb la resta d’activitats del projecte i al mateix temps servís per concloure’l juntament amb la sortida.

D’altra banda, el fet d’utilitzar la tecnologia com a recurs educatiu ens ha permès afavorir l’aprenentatge significatiu en tant que d’entrada és un mitjà que desperta l’atenció dels infants i afavoreix que mostrin més interès en l’activitat encomanada. De vegades pensem que a l’etapa d’educació infantil els infants no poden ser autònoms amb les TIC, però amb un recurs com el JClic veiem que és possible perquè nosaltres el dissenyem i l’adaptem a les seves capacitats. A més, hem partit del que ja sabien els infants sobre els éssers vius i en concret sobre les serps, de manera que a partir de les TIC, hem pogut reestructurar els models mentals inicials dels alumnes després d’haver introduit nous continguts en activitats prèvies, que havien generat en l’alumnat un conflicte cognitiu al contradir algunes de les seves hipòtesis i coneixements previs. Així doncs, la tecnologia només ha estat un mitjà, però que ha fet possible que aquest procés d’ensenyament-aprenentatge es donés de forma significativa i constructiva.

Fitxa disseny del projecte

b) DISSENY DE L’ACTIVITAT 

a. Títol de l’activitat

Què hem après de les serps?

b. Descripció dels agents personals

• Aprenents: els aprenents seran 16 alumnes de P5B.
• Mediador: la mediadora serà una de nosaltres dues (l’Ester) que està substituint un terç de jornada a la tutora del grup, mentre aquesta realitza les funcions de cap d’estudis.   
• Tecnologia mediadora: cada alumne disposarà d’un ordinador en el qual ja hi tindrà instal·lat el programari JClic.

c. Descripció en una sola frase del problema de partença, ja en termes tecnològics

• Descripció del problema: els alumnes tenen un conflicte cognitiu entre les seves idees prèvies sobre les serps i els nous continguts que han anat apareixent en les activitats anteriors.  
• Finalitat de l’activitat: solventar aquest “problema” estructurant aquesta nova informació, de manera que comporti una modificació o reordenació dels esquemes mentals previs dels infants (un procés de modelació, de canvi de models).  Pel que fa als trets característics del problema podem identificar-ne els següents, tal i com ho distingeix Jonassen (1997):
• Estructuració: activitat d’estructuració dels continguts apresos. Està doncs ben estructurat.
• Complexitat: totes les sessions estan ben estructurades i ordenades, és a dir, es parteix del què saben els alumnes, s’introdueixen nous continguts, s’estructuren i finalment s’apliquen, seguint dos les quatre fases de tot procés d’aprenentatage, de manera que en aquest procés els continguts van de més generals a més específics i de més simples a més complexes.  L’activitat que presentem forma part de la fase tres, d’estructuració de continguts.
• Especificitat de camp: la resolució del problema s’emmarca dins de l’àrea del medi natural (descoberta de l’entorn), tot i que també es dóna importància al llenguatge escrit, oral i a les noves tecnologies. És un problema situat.

d. Manera com es planteja el problema als aprenents per tal que els sigui significatiu

A la classe de P5B hem estat treballant el model ésser viu en les sessions de medi natural, així doncs, hem treballat el patró que defineix qualsevol ésser viu, i que són les principals funcions que tots els éssers vius tenen en comú: nodrir-se, relacionar-se (amb l’entorn) i reproduir-se. De manera que en algunes sessions hem investigat si les diferents plantes i animalons que trobàvem al quadern i al pati seguien el model d’ésser viu: Com sabem que es tracta d’éssers vius? S’alimenten? Com? Es reprodueixen? Com es relacionen amb el medi?

Així doncs, per acabar d’estructurar tota aquesta informació, vam plantejar als alumnes que fessin una llista d’éssers vius per tal d’escollir-ne un entre tots, amb l’objectiu de realitzar un miniprojecte grupal. Així va ser com van sortir les serps. Així doncs, el problema que se’ls presentava era fer un treball d’investigació sobre les serps (fent-se les preguntes necessàries relacionades amb el model d’ésser viu que estàvem treballant), per tant, havien de conèixer com eren, si s’alimentaven i com s’alimentaven, com es reproduïen, com interaccionaven amb el medi. Tot aquest procés, es va dur a terme mitjançant un conjunt d’activitats en les quals els infants van portar informació de casa, van visualitzar vídeos sobre les serps, inclús aprofitaran una visita a la granja (Granja Can Mujal –Navàs) per fer una observació d’aquestes: del seu medi (simulació de medi), de com es mouen, com mengen, etc. Així doncs, per acabar tot aquest procés d’aprenentatge, plantegem fer una activitat mitjançant l’ús de les TIC i a partir d’un programa educatiu anomenat JClic (el qual podem dissenyar diferents activitats en funció dels nostres objectius i continguts a treballar), per tal d’estructurar tota aquesta informació.

A l’aula doncs, fruit d’aquest intens treball d’investigació i experimentació guiat per la mestra , s’ha creat un racó on s’han exposat el recull de materials aportat pels alumnes: fotografies, contes, els dibuixos que havien fet prèviament, murals, etc.

e. Context de l’activitat

Com ja hem dit, aquesta activitat es durà a terme en el context de l’educació formal amb tot el grup-classe de P5. La majoria de sessions es desenvoluparan a l’aula habitual, però pel JClic ens desplaçarem a l’aula d’informàtica on els infants disposaran d’un ordinador per cadascú.

El context d’aprenentage que s’ha dissenyat és el context científic en la mesura que en les activitats es fomenta la creació de preguntes  d’interès científic (com es mou una serp si no té potes?) per tal d’afavorir el procés de modelització (canvi de models).  De manera que amb les activitats prèvies al JClic s’ha intentat trobar una explicació a aquestes preguntes i fer diferents hipòtesis (que passaria si...? com expliques que....?). D’altra banda, també es fomenta la manipulació de materials i les interaccions entre el grup-classe utilitzant diferents llenguatges (oral, visual, escrit, dibuix, etc.).

f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels

aprenents

L’Ester a dia d’avui només ha estat quatre dies amb els alumnes de P5 i conseqüentment no coneix a fons les seves característiques. En general, es pot dir que és un grup molt enèrgic, mogut i participatiu. Tot i que no hi ha cap alumne que presenti necessitats educatives especials, trobem una diferència important de nivells, ja que per exemple amb un alumne encara es treballa la consciència sil·làbica mentre d’altres ja van més avançats.

g. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar

Donat que estem parlant del segon cicle d’educació infantil o parvulari, encara hem de parlar de capacitats. Així doncs, les capacitats que treballarem amb aquesta activitat, seran:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

2. Aprendre a pensar i a comunicar

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

4. Aprendre a conviure i habitar el món

Tanmateix, també hem de tenir en compte que estem parlant d’un grup de P5, i per tant hi ha un període de transició entre l’educació infantil i l’educació primària, és per això, que des d’aquesta activitat s’han contemplat algunes competències bàsiques que es contempla que assoleixin des d’aquest moment i al llarg de tota la seva següent etapa educativa. Així doncs, les competències que s’han volgut treballar són les següents:

• Coneixement i interacció amb el món físic
• Comunicativa lingüística
• Aprendre a aprendre
• Tractament de la informació i competència digital
• Autonomia i iniciativa personal

Els objectius específics de l’activitat que durem a terme són:

• Tenir interès en la realització de les activitats proposades.
• Actuar de manera autònoma demanant ajuda quan ho necessitin.
• Fer anticipacions i comparacions tenint en compte les activitats precedents, ja que el JClick engloba la informació que han anat treballant.
• Explorar i/o experimentar el programari JClick. Anar resolent les activitats partint dels seus coneixements.
• Verbalitzar i compartir les seves impressions i escoltar les dels altres.
• Escoltar, observar, interpretar i crear amb diferents llenguatges: verbal i audiovisual. Incorporar la iniciació a les TIC
• Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses.

h. Continguts:

Basant-nos en les àrees que trobem a l’educació infantil hi podem identificar els continguts que presentem a continuació. Volem ressaltar que tot i que anomenarem tots els continguts de la unitat didàctica, en aquesta fitxa només presentarem l’activitat d’estructuració del JClic :

• Descoberta d’un mateix i dels altres
• Confiança i seguretat en els progressos propis.
• Esforç i iniciativa per anar resolent les dificultats.
• Participació activa en la presa de decisions.
• Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.
• Expressió de les pròpies emocions mitjançant el llenguatge verbal.
• Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en el projecte.

• Descoberta de l’entorn
• Observació i identificació d’un èsser viu, en aquest cas d’una serp.
• Ús de diferents recursos gràfics per exterioritzar les observacions a través del dibuix i el JClic.
• Respecte pels elements de l’entorn natural.
• Observació de l’entorn i  reconeixement de semblances i diferències entre diferents serps, així com comparant-ho amb altres organismes. Trobar doncs les regularitats entre els diferents éssers vius (En què s’assemblen una margarita i una serp?)
• Interpretació de les primeres nocions d’ésser viu.
• Observació de característiques i comportaments de la serp: com és, com s’alimenta, on viu, com es relaciona.
• Comunicació i llenguatges
• Utilització del llenguatge gràfic, verbal i plàstic per expressar la imatge mental que tenen d’una serp.
• Exposició oral de les idees i justificació i argumentació d’aquestes.
• Participació i escolta activa en les converses.
• Exploració de diferents instruments: ratolí i teclat ordinador, retoladors, etc. per produir missatges escrits o gràfics.
• Utilització de les TIC i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació per plasmar l’aprenentatge realitzat.
• Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys/es.

i. Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció

Aquest projecte està format per les següents activitats, les primeres de les quals ja s’han dut a terme:

• Conversa inicial: Què sabem de les serps? Què en volem saber? Es demana als alumnes que portin informació de casa.
• Dibuix inicial de la serp partint dels seus coneixements previs.
• Actualment la tutora de P5 està realitzant diverses sessions per treballar els tipus de serps que hi ha, veure’n les diferències, com s’alimenten, com es relacionen, etc. Això ho fa a través d’imatges, vídeos, llibres...Mentrestant es va construint un racó a l’aula que recopilarà tota aquesta informació, racó al qual els infants hi podran accedir sempre que vulguin.
• JClick: Què hem après de les serps? Aquesta és l’activitat dissenyada i duta a terme per nosaltres en la qual hi haurà un paper mediador de les TIC entre els alumnes i els aprenentatges. La mestra actuarà com una guia i intervindrà quan els alumnes ho necessitin.
• Sortida a la granja, allà hi veuran serps i altres éssers vius. (podem visitar la seva pàgina web abans:http://www.granjanatura.com/can_arribar.htm )
• Conversa final verbalitzant el què saben ara de les serps i tornant a fer el dibuix, ja que els esquemes mentals s’hauran modificat al llarg d’aquest procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Aplicació del coneixement: realització d’un mural expositiu per a la resta d’alumnat de l’escola on es presentin fotografies de diferents tipus d’éssers vius en el seu entorn, i alhora es presentin les tres finalitats de tot ésser viu.

j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta

assignatura

Per aquesta activitat tenim presents els apunts del mòdul de Jonassen: “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista”. Així doncs, ens basem en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu que s’ha denominat constructivisme. A partir dels interessos que han mostrat els infants (conèixer les serps), se’ns presenta el problema de reorganitzar els seus esquemes inicials per tal que hi hagi un aprenentatge (modelització o canvi de models). Per això caldrà doncs seguir les etapes de tot procés d’aprenentatge significatiu: caldrà fer activitats d’exploració d’idees prèvies, tot seguit d’introducció de nous continguts. Com que sovint hi ha conflictes cognitius entre els esquemes mentals prèvis i les noves informacions, cal que es doni un procés d’estructuració d’aquests nous continguts que consistirà en assimilar-los i interioritzar-los, i per últim cal dur a terme activitats d’aplicació per tal que aquest aprenentatge tingui alguna funcionalitat, cal saber posar-lo en pràctica (aprenentatge competencial). Així doncs, la unitat didàctica de la que partim segueix aquest procés, prèviament s’han treballat les diferents funcions dels éssers vius per poder tenir un patró de què és un  ésser viu, tot seguit s’ha fet un procés d’investigació i identificació d’éssers vius i ara es concreta aquesta feina amb el treball d’un ésser viu escollit entre tots: les serps. Així doncs, la nostra activitat forma part de la fase d’estructuració dels continguts treballats anteriorment en la unitat didàctica. En aquesta construcció de l’aprenentatge, rebran el suport de la tecnologia.

Així doncs, nosaltres a l’hora d’elaborar aquesta unitat didàctica, en concret aquesta activitat, ens hem basat en les teories constructivistes de Vigotski, en les que l’aprenentatge es construeix fruit de la interacció amb el medi, en situacions socials de col·laboració entre persones, i aquest procés porta al desenvolupament integral de l’individu.  Alhora, també ens hem basat en la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel que està en consonància amb el constructivisme, ja que considera que per tal que hi hagi aquest aprenentatge i sigui significatiu s’haurien de potenciar les qualitats que anirem mencionant. En primer lloc, els alumnes han d’adoptar un paper actiu, ja que ells són els responsables i els protagonistes del procés d’ensenyament-aprenentatge. En segon terme, un paper constructiu perquè els infants adopten noves idees a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit a les preguntes inicials que s’havien formulat. També col·laboratiu perquè treballen plegats i junts van construint el coneixement, per exemple en les converses s’han de tenir en compte les aportacions de tots. Intencional perquè els estudiants intenten aconseguir un objectiu de manera activa i intencional, en aquest cas concret les professores han dissenyat una sèrie d’activitats per assolir els objectius plantejats. Que sigui conversacional, ja que aprendre és inherentment un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham) en el qual els estudiants són els que més es beneficien de pertànyer a comunitats en què es construeix el coneixement. Contextualitzat perquè les activitats estan situades en tasques significatives, el projecte que es treballa ha estat escollit pels infants i a través d’aquest es van resolent els dubtes que tenien sobre el tema, a més es fa una sortida per apropar-los a la realitat. Finalment, reflexiu, per això en la última sessió els alumnes de P5 articulen el que han après.

No es planteja l’ensenyament doncs com una execució individual, sinó  que es planteja com una execució conjunta entre aprenent i mestre mitjançant dos mecanismes claus: la negociació de significats i el traspàs del control del procés d’aprenentatge del professor a l’alumne. Així doncs, pel que fa al rol del mestre i de la relació que aquest té en el procés d’aprenentatge de l’alumne, cal dir que tenint en compte que els processos d’aprenentatge són processos de comunicació on professor i alumnes treballen cooperativament compartint la definició de la situació, metes i activitats, el professor és un mer mediador d’aquest procés d’autoconstrucció de l’aprenentatge, no és el coneixedor de tota la informació que els infants necessiten. Professors i alumnes s’impliquen en tasques compartides per mitjà de les quals es negocia el significat i s’elabora el coneixement i l’alumne progressa interioritzant els continguts de l’aprenentatge, guanyant autonomia, de forma que desplaça la zona de desenvolupament proper cap nous reptes d’aprenentatge.

Per tant, per acabar de definir el paper del mestre, cal dir que aquest ha de fer de guia i orientador en el procés d’aprenentage de l’alumne, afavorint el desenvolupament integral de tots els alumnes del centre, proporcionant una zona de bastida a l’alumne que sigui afavoridora per aquest  i que l'ajudi a créixer en la seva zona de desenvolupament proper cap a la millora en les seves dificultats.

D’altra banda,  pel que fa a com es duu a terme la unitat didàctica, cal dir que és des d’un model col·laboratiu i cooperatiu, de treball en equip de tots els professionals del cicle d’educació infantil, ja que tot el cicle treballa els éssers vius i cada aula va escollir un animal que és el protagonista del projecte i, per tant, el que treballen a fons.

k. Procediments i criteris d’avaluació

Aquest projecte consta d’una avaluació inicial perquè a la primera sessió es demana als alumnes què en saben de les serps i també se’ls diu que en facin un dibuix partint dels seus coneixements previs, aquest ens servirà com a avaluació, ja que podrem comparar-ho amb el dibuix que faran al final del projecte. O sigui que hi haurà una avaluació final, en la qual també es farà una conversa parlant sobre tot allò que han après i tornaran a dibuixar la serp després d’haver-ne vist en vídeos, fotografies, haver realitzat el JClic, obtingut informació, etc. Les mestres podran extreure unes conclusions a partir de les converses i els dibuixos, ja que veuran si s’han modificat i/o ampliat els seus esquemes previs i hi ha hagut un canvi conceptual. També podran veure si ha fallat algun aspecte en les sessions o no havien previst alguna cosa per tal de millorar-ho o canviar-ho en cas que es volgués tornar a repetir més endavant. Al llarg de les sessions també s’anirà fent una avaluació continuada, ja que s’anirà observant el progrés dels nens/es. Pel que fa a la sessió del JClic es confeccionarà una graella per tal d’avaluar l’utilitat d’aquest, la significativitat, la claredat, possibles millores, la valoració que en fan els infants, les seves impressions, etc.

l. Previsió de temporització

Aquestes sessions s’estan duent a terme el mes de maig. Concretament es fan dues o tres sessions del projecte setmanals, ja que al ser un tema escollit pels infants es mostren molt motivats quan es fan les sessions, això també es veu reflectit en el fet que aporten molta informació. El JClic ocuparà una sessió (una tarda) en la qual també es farà una conversa del que han vist en aquest i el que els hi ha semblat. El dia 29 de maig aniran d’excursió i posteriorment es farà l’avaluació final.